Concili d'Agde
| Tipus | sínode  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 506 | ||
| Participant | |||
El concili d'Agde fou una reunió de bisbes catòlics celebrada a l'església de Sant Andreu d'Agde el setembre del 506, sota el regnat del rei visigot arrià Alaric II.[1]
Va reunir a 24 bisbes del regne visigot i deu delegats d'altres bisbes que no hi podien assistir (entre els quals el de Narbona Caprari, que fou representat per Anili, Òptim, diaca enviat per Lleonci de Gavaldà, i un representant del bisbe de Tours), sota presidència l'arquebisbe Cesari d'Arle, segurament vicari papal.[2] Els bisbes venien de Turena, les tres províncies d'Aquitània (entre els quals els metropolitans de Bordeus, Eauze i Bourges, i el bisbe Sabí d'Albi), la Narbonesa, i la Provença, i d'Avinyó i algunes viles de l'esquerra del Roine que Teodoric el Gran en la seva condició de rei d'Itàlia havia cedit als visigots després d'haver-les conquerit als burgundis. Els bisbes de Septimània que hi van anar foren: Heracli de Tolosa, Sofroni d'Agde, Sedat de Nimes, Matern de Lodeva i Porbaci d'Uzès; Besiers potser tenia la seu vacant; un bisbe anomenat Pere de la seu de Palatio, no ha estat identificat, i Palatio és esmentada al segle xi com un lloc a la vora de Besiers, però molts autors suposen a Pere bisbe de Llemotges. Carcasona, Magalona i Elna no eren encara seus episcopals.[3]
El seu objectiu era regular al regne visigot l'estatut disciplinari i temporal de l'església catòlica. Els bisbes després de pregar pel rei, van prendre la decisió només començar, de fer un nou concili l'any següent a Tolosa.
Es van establir 47 cànons sobre disciplina eclesiàstica, ordenació de clergues, ordenació de bisbes, administració del baptisme als jueus convertits, prohibició d'assistir a les festes jueves i altres matèries.[4] El casament entre cosins va ser prohibit.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Frassetto, Michael. Encyclopedia of Barbarian Europe: Society in Transformation (en anglès). ABC-CLIO, 2003, p. 19. ISBN 978-1-57607-263-9.
- ↑ «Agde». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 setembre 2022].
- ↑ Coon, Lynda L. Sacred Fictions: Holy Women and Hagiography in Late Antiquity (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2010-11-24, p. 175. ISBN 978-0-8122-0167-3.
- ↑ Sirmond, Jacques. Conciliorum Galliae, Tam Editorum, Quam Ineditorum, Collectio: Temporum Ordine Digesta, Ab Anno Christi 177 Ad Ann. 1563, Cum epistolis pontificum, principum constitutionibus, et aliis ecclesiasticae rei gallicanae monimentis. Ab Anno 177 Ad Annum 591 (en llatí). Didot, 1789.
- ↑ «The Science of Marrying Your Cousin» (en anglès americà). gizmodo.com, 14-02-2014. [Consulta: 25 setembre 2022].
Bibliografia
[modifica]- Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).